Programa i presentacions:
Obertura i presentació. Comissió residu Zero; Janet Sanz, tinent alcaldessa Ajuntament Barcelona i Ainhoa Intxaurrandieta, regidora de Lezo i ex presidenta del Consorci de Residus de Guipúscoa.
Diagnosi i canvi de model de gestió de residus a Catalunya. Dani Cornellà, Alcalde Ajuntament de Celrà.
Experiències municipals d’èxit “Catàleg de compromisos per avançar cap a Residu Zero”. Exposades pels propis ajuntaments.
- Aplicació d’un Pla Local en la direcció Residu Zero. Salvador Perez Ajuntament Terrassa.
- Assumpció d’índexs de recollida selectiva neta del 70% i de 100Kg/hab/any de rebuig. Carles Salvans, Mancomunitat La Plana. Carles Salvans Manco la Plana
- Funcionament /projectes de Plantes agrícoles de compostatge (PAC) o descentralitzades. Ainhoa Zero Zabor o Residuo Cero en el País
- Models de recollida selectiva sense fracció resta. Laia Peidro, Ajuntament Torrelles de Llobregat Torrelles de Llobregat 2015 Models de RS sense fracció resta
- Auditories de producció de residus comercials i implementació de la recollida selectiva porta a porta. Eduard Moreno, Ajuntament Canet de Mar. Eduard Moreno pagamentxgeneració comercial
- Reutilització i reparació efectives facilitant l’accés d’empreses d’economia social. Marisa Gliosca, Direcció tècnica d’Andròmines. Andromines Reutilització i reparació
- La importància de campanyes continuades com a eina de seguiment del sistema de gestió de residus. Antoni Ferran, Ajuntament de l’Arboç. Antoni Ferran Arboç enquestes
- Sistemes d’incentius econòmics eficaços per promoure la prevenció i la participació en la recollida selectiva en quantitat i qualitat. Dani Cornellà, Ajuntament de Celrà.
- Reducció dels costos ambientals i econòmics en la recollida selectiva porta a porta. Joan Pujol, Ajuntament d’Argentona. Joan Pujol. Reducció costos pap
- Oposició municipal a qualsevol incineració de residus. Dani Cornellà, Ajuntament de Celrà
- Experiències d’èxit d’universitats, empreses i entitats en la direcció Residu Zero: Presentació RZ_UdG, Universitats UPC-UB Projecte retorna, Mercè Girona Acció autòpsia contenidor rebuig, Comerç vom fass barcelona-1
- Com la Llei de Prevenció de Residus contribuirà a assolir els objectius dels municipis cap al Residu zero. Joan Salabert
- L’experiència de Guipúscoa. Del residuo en masa hacia el residuo 0
Conclusions
1.- Definir bé els objectius i les prioritats, és cabdal per a poder definir l’estratègia a seguir i les accions a desenvolupar.
2.- Cal optar per una bona separació en origen, especialment la brossa orgànica i les diferente fraccions d’elevada qualitat. L’aposta per la qualitat és bàsica.
3.- Cal reorientar el model de producció. Podem parlar de producció neta, d’economia circular, economia de baix consum de carboni i hem d’incorporar aspectes com el d’emissions zero (aire, aigua i sòl)
4.- Es presenten i acorden els criteris per ser considerat un municipi Residu Zero i els compromisos concrets que comportarà pels ens locals. Es va acordar en el Grup de treball de municipis acabar de definir el procés, la metodologia i els indicadors per a donar la distinció de municipi o ens local Residu Zero i els mecanismes de seguiment del compliment del Pacte municipal Residu Zero.
5.- Amb el desenvolupament d’objectius clars de producció, de % recollida selectiva efectiva/neta, de producció de fracció resta, d’impropis de la fracció orgànica,…, ens porten a dissenyar infraestructures flexibles, de baix cost, de proximitat,…, atès que podem partir de fraccions d’elevada qualitat, com per exemple seria el cas dels punts de compostatge agrícoles o de proximitat que requereixen un màxim del 2% d’impropis, bossa compostable obligatòria i cubell airejat.
6.- Cal tenir en compte que les insfraestructures son un instrument i que mai poden ser un objectif per elles mateixes. És fonamental tenir en compte que sovint les infraestructures existents son un fre al canvi de model en l’estratègia a seguir en la gestió residus motivat pels costos associats que tenen. Aquí podem parlar tant d’incineradores o crema de residus en cimenteres, com abocadors, com ecoparcs. Per aquest motiu és fonamental reavaluar les infraestructures existents i les inversions programades en aquestes i determinar si es poden desprogramar algunes de les inversions previstes.
7.- En la definició de les infraestructures és important no sobredimensionar-les, inspirades amb els criteris de proximitat, simplicitat tecnològica i sostenible, i que siguin flexibles fent possible la seva adaptació a la disminució de la fracció resta que s’anirà produint en els propers anys com a conseqüència de les noves politiques que es desenvolupin de tractament de residus, entre d’altres, vinculats a emissions zero. Cal definir també un calendari d’abandonament de la incineració de residus.
8.- Cal promoure campanyes de manera continuada, com a mínim un cop cada dos anys, que han d’arribar al conjunt de la població.
9.- Cal buscar l’acord i el consens entre els diferents actors de manera preferent, sense que aquesta voluntat d’assolir el consens comporti de facto el bloqueig del canvi de model.
10.- Cal utilitzar diferents eines de caire fiscal que poden incentivar i estimular l’estratègia de reducció i de qualitat de la separació de la FORM i els altres materials, la bonificació de la qualitat de la separació en la taxa d’escombreries, entre d’altres el sistema de pagament per generació de residus comercials i domiciliaris. Cal desenvolupar conceptes com la taxa transparent i justa, pagament just i lògic.
10.- Altres eines a tenir en compte son els Plans locals de prevenció, sempre que el PLP estigui orientat cap als objectius i prioritats de prevenció i gestió sostenible dels residus en direcció estratègia residu zero.
11.- És important compartir experiències i coneixements de cara a fer estratègies d’èxit.
12.- Es important posar en valor els beneficis ambientals (emissions), socials (llocs de treball) i econòmics (costos iguals o inferiors) en relació als sistemes més eficients versus els sistemes més ineficients. Apostar pels sistemes de dipòsit i retorn d’envasos, de RAEEs, de residus especials,….
13.- Cal posar de manifest que l’existència de casos de corrupció vinculats al mon de residus, tant en la recollida com la gestió i construcció d’infraestructures de residus, motivat en part per l’opacitat existent en aquest sector i als forts interessos econòmics, dons sovint la concessió del servei de la gestió de residus d’un municipi és un dels contractes de major import.
14.- Hi ha un ampli consens, dins dels municipis que formen part de l’ECZR, que cal deixar pendent l’aprovació del PRECAT20 i el PINFRECAD20, la seva retirada i reformular l’estratègia, els objectius i les prioritats d’un nou programa. Es proposa organitzar pel pròxim semestre debats territorials (Comarques gironines, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Regió Metropolitana, Terres de Ponent,…) per definir el model de gestió a cada realitat territorial.
15.- S’aposta per la redacció i aprovació de la Llei Catalana de Prevenció dels Residus i per a l’ús eficient dels recursos que hauria de recolzar-se i de desenvolupar-se un nou marc institucional que faci de la gestió dels residus una part de la gestió eficient dels recursos i de l’energia; i marcant una direcció social i de l’activitat econòmica que tendeixi al residu zero i al control de la contaminació des de la mateixa concepció del producte o servei. Aquesta proposta de Llei pot ser l’eina que ens permeti passar de l’ordenació dels residus a la prevenció de la contaminació. L’objectiu es presentar una proposta al Parlament català en sis mesos i crear un Grup de treball per redactar-la amb debat i consens.