IV Fòrum (2015): Jornada de política ambiental municipal cap al Residu Zero

Programa i presentacions:

Obertura i presentació. Comissió residu Zero; Janet Sanz, tinent alcaldessa Ajuntament Barcelona i Ainhoa Intxaurrandieta, regidora de Lezo i ex presidenta del Consorci de Residus de Guipúscoa.

Diagnosi i canvi de model de gestió de residus a Catalunya.  Dani Cornellà, Alcalde Ajuntament de Celrà.

Experiències municipals d’èxit “Catàleg de compromisos per avançar cap a Residu Zero”. Exposades pels propis ajuntaments.

1. Aplicació d’un Pla Local en la direcció Residu Zero. Salvador Perez Ajuntament Terrassa.
2. Assumpció d’índexs de recollida selectiva neta del 70% i de 100Kg/hab/any de rebuig. Carles Salvans, Mancomunitat La Plana. Carles Salvans Manco la Plana
3. Funcionament /projectes de Plantes agrícoles de compostatge (PAC) o descentralitzades. Ainhoa Zero Zabor o Residuo Cero en el País
4. Models de recollida selectiva sense fracció resta. Laia Peidro, Ajuntament Torrelles de Llobregat Torrelles de Llobregat 2015 Models de RS sense fracció resta
5. Auditories de producció de residus comercials i implementació de la recollida selectiva porta a porta. Eduard Moreno, Ajuntament Canet de Mar. Eduard Moreno pagamentxgeneració comercial
6. Reutilització i reparació efectives facilitant l’accés d’empreses d’economia social. Marisa Gliosca, Direcció tècnica d’Andròmines. Andromines Reutilització i reparació
7. La importància de campanyes continuades com a eina de seguiment del sistema de gestió de residus. Antoni Ferran, Ajuntament de l’Arboç. Antoni Ferran Arboç enquestes
8. Sistemes d’incentius econòmics eficaços per promoure la prevenció i la participació en la recollida selectiva en quantitat i qualitat. Dani Cornellà, Ajuntament de Celrà.
9. Reducció dels costos ambientals i econòmics en la recollida selectiva porta a porta. Joan Pujol, Ajuntament d’Argentona. Joan Pujol. Reducció costos pap
10. Oposició municipal a qualsevol incineració de residus. Dani Cornellà, Ajuntament de Celrà
11. Experiències d’èxit d’universitats, empreses i entitats en la direcció Residu Zero: Presentació RZ_UdG, Universitats UPC-UB Projecte retorna, Mercè Girona Acció autòpsia contenidor rebuig, Comerç vom fass barcelona-1
12. Com la Llei de Prevenció de Residus contribuirà a assolir els objectius dels municipis cap al Residu zero. Joan Salabert
13. L’experiència de Guipúscoa. Del residuo en masa hacia el residuo 0

Conclusions

1.- Definir bé els objectius i les prioritats, és cabdal per a poder definir l’estratègia a seguir i les accions a desenvolupar.

2.- Cal optar per una bona separació en origen, especialment la brossa orgànica i les diferente fraccions d’elevada qualitat. L’aposta per la qualitat és bàsica.

3.- Cal reorientar el model de producció. Podem parlar de producció neta, d’economia circular, economia de baix consum de carboni i hem d’incorporar aspectes com el d’emissions zero (aire, aigua i sòl)

4.- Es presenten i acorden els criteris per ser considerat un municipi Residu Zero i els compromisos concrets que comportarà pels ens locals. Es va acordar en el Grup de treball de municipis acabar de definir el procés, la metodologia i els indicadors per a donar la distinció de municipi o ens local Residu Zero i els mecanismes de seguiment del compliment del Pacte municipal Residu Zero.

5.- Amb el desenvolupament d’objectius clars de producció, de % recollida selectiva efectiva/neta, de producció de fracció resta, d’impropis de la fracció orgànica,…, ens porten a dissenyar infraestructures flexibles, de baix cost, de proximitat,…, atès que podem partir de fraccions d’elevada qualitat, com per exemple seria el cas dels punts de compostatge agrícoles o de proximitat que requereixen un màxim del 2% d’impropis, bossa compostable obligatòria i cubell airejat. 

6.- Cal tenir en compte que les insfraestructures son un instrument i que mai poden ser un objectif  per elles mateixes. És fonamental tenir en compte que sovint les infraestructures existents son un fre al canvi de model en l’estratègia a seguir en la gestió residus motivat pels costos associats que tenen. Aquí podem parlar tant d’incineradores o crema de residus en cimenteres, com abocadors, com ecoparcs. Per aquest motiu és fonamental reavaluar les infraestructures existents i les inversions programades en aquestes i determinar si es poden desprogramar algunes de les inversions previstes.

7.- En la definició de les infraestructures és important no sobredimensionar-les, inspirades amb els criteris de proximitat, simplicitat tecnològica i sostenible, i que siguin flexibles fent possible la seva adaptació a la disminució de la fracció resta que s’anirà produint en els propers anys com a conseqüència de les noves politiques que es desenvolupin de tractament de residus, entre d’altres, vinculats a emissions zero. Cal definir també un calendari d’abandonament de la incineració de residus.

8.- Cal promoure campanyes de manera continuada, com a mínim un cop cada dos anys, que han d’arribar al conjunt de la població.

9.- Cal buscar l’acord i el consens entre els diferents actors de manera preferent, sense que aquesta voluntat d’assolir el consens comporti de facto el bloqueig del canvi de model.

10.- Cal utilitzar diferents eines de caire fiscal que poden incentivar i estimular l’estratègia de reducció i de qualitat de la separació de la FORM i els altres materials, la bonificació de la qualitat de la separació en la taxa d’escombreries, entre d’altres el sistema de pagament per generació de residus comercials i domiciliaris. Cal desenvolupar conceptes com la taxa transparent i justa, pagament just i lògic.

10.- Altres eines a tenir en compte son els Plans locals de prevenció, sempre que el PLP estigui orientat cap als objectius i prioritats de prevenció i gestió sostenible dels residus en direcció estratègia residu zero.

11.- És important compartir experiències i coneixements de cara a fer estratègies d’èxit.

12.- Es important posar en valor els beneficis ambientals (emissions), socials (llocs de treball) i econòmics (costos iguals o inferiors) en relació als sistemes més eficients versus els sistemes més ineficients. Apostar pels sistemes de dipòsit i retorn d’envasos, de RAEEs, de residus especials,….

13.- Cal posar de manifest que l’existència de casos de corrupció vinculats al mon de residus, tant en la recollida com la gestió i construcció d’infraestructures de residus, motivat en part per l’opacitat existent en aquest sector i als forts interessos econòmics, dons sovint la concessió del servei de la gestió de residus d’un municipi és un dels contractes de major import.

14.- Hi ha un ampli consens, dins dels municipis que formen part de l’ECZR, que cal deixar pendent l’aprovació del PRECAT20 i el PINFRECAD20, la seva retirada i reformular l’estratègia, els objectius i les prioritats d’un nou programa. Es proposa organitzar pel pròxim semestre debats territorials (Comarques gironines, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, Regió Metropolitana, Terres de Ponent,…) per definir el model de gestió a cada realitat territorial.

15.- S’aposta per la redacció i aprovació de la Llei Catalana de Prevenció dels Residus i per a l’ús eficient dels recursos que hauria de recolzar-se i de desenvolupar-se un nou marc institucional que faci de la gestió dels residus una part de la gestió eficient dels recursos i de l’energia; i marcant una direcció social i de l’activitat econòmica que tendeixi al residu zero i al control de la contaminació des de la mateixa concepció del producte o servei. Aquesta proposta de Llei pot ser l’eina que ens permeti passar de l’ordenació dels residus a la prevenció de la contaminació. L’objectiu es presentar una proposta al Parlament català en sis mesos i crear un Grup de treball per redactar-la amb debat i consens.