Més de 30 persones hem anat a comprar a un supermercat de Sant Andreu Palomar i hem omplert les nostres carmanyoles, cabassos, carretons i envasos reutilitzables amb els productes que volíem i hem deixat els envasos i embolcalls innecessaris que ens ham obligat a comprar. Acció molt visual on els veïns han donat el seu suport en que l’administració reguli i garanteixi “El dret a consumir sense residus”.
També s’ha visualitzat el volum de residus d’envasos que genera una persona en un mes- 300 litres d’envasos aproximadament.
Els residus d’envasos han augmentat des de l’aprovació de la Llei d’envasos
Els ajuntaments i, per tant, la ciutadania, paguem la major part del cost de la gestió dels envasos
Tenim dret a consumir sense produir residus
Demanem al govern l’aprovació d’una Llei Catalana de prevenció de residus que garanteixi el dret a consumir sense generar residus.
Els residus d’envasos han augmentat des de l’aprovació de la Llei d’envasos
Els envasos són un dels principals punts febles de la gestió de residus a Catalunya. No només suposen la major part del volum dels residus municipals sinó que estan conformats per una gran varietat de materials, formats i combinacions de materials cada cop més difícils de reciclar. Segons Mercè Girona, representant de l’Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ) «des de l’aprovació de la Directiva d’Envasos l’any 1997 fins a 2008 –en què s’havien de complir els objectius de reducció i reciclatge– els residus d’envasos van augmentar un 25%».
Els residus d’envasos representen el 70% del volum total d’envasos.
La proliferació de petits envasos, el sobreenvasat i la desaparació dels envasos reutilitzables han comportat un creixement molt important fins al punt que, segons Girona «Actualment cada persona produeix anualment 3,5 m3 de residus d’envasos que representen el 70% del volum total dels residus».
Aquesta situació es veu agreujada pel fet que la major part dels envasos no es recullen selectivament; de fet, apunta Girona «a Catalunya només un 31% dels residus d’envasos lleugers es recullen selectivament». Els territoris que disposen de tractament de la fracció resta en poden recuperar una part, però la majoria van a parar a abocadors o incineradores. El resultat és que molt menys del 50% dels residus d’envasos produïts a Catalunya es reciclen.
Els ajuntaments i, per tant, la ciutadania, paguem la major part del cost de la gestió dels envasos
Pel que fa al finançament del sistema, els sistemes integrats de gestió com Ecoembes o Ecovidrio –que representen les empreses envasadores– només paguen el cost de la recollida selectiva i la selecció dels envasos recollits selectivament. Per contra, els ajuntaments han de pagar la recollida dels envasos no recollits selectivament i el seu abocament o incineració sense rebre cap compensació per part dels sistemes integrats de gestió. El resultat és que dels 295
milions que costa la gestió dels residus d’envasos 215 els paguem els ciutadans a través de les taxes municipals.
En resum, Mercè Girona afirma que «dels 40 euros anuals per habitant que costa la gestió dels residus d’envasos les empreses en paguen 10 i els 30 restants els paguen els ciutadans».
TENIM dret a consumir sense produir residus
Aquesta situació provoca arreu impactes sobre el medi i la salut, essent també una causa d’injustícies socials a l’hora de distribuir costos i perjudicis ambientals.
La gran distribució (els supermercats i les grans superfícies) no és aliena a la proliferació d’envasos perquè ha propiciat la desaparició de la venda a granel en sectors com la carnisseria i la xarcuteria i també ha retirat les begudes en envasos reutilitzables. De fet, la compra a granel en comerç de proximitat produeix fins a un 65% menys de residus que en els supermercats.
Davant d’aquesta situació, les entitats agrupades a l’ECRZ, demanem al govern l’aprovació d’una
Llei Catalana de prevenció de residus que garanteixi el dret a consumir sense generar residus.
Per a fer-ho calen instruments normatius i econòmics que garanteixin una reducció de residus efectiva com la venda a granel, la reducció dels envasos superflus i d’un sol ús i el retorn dels envasos reutilitzables.
Cal apostar per la fiscalitat verda aplicant taxes sobre productes d’un sol ús, de curta durada, productes que no siguin reutilitzables i taxes també a materials verges per a fabricar envasos i embalatges. I d’altres instruments que incentivin la recollida selectiva com els sistemes de retorn per a envasos d’un sol ús i reutilitzables, productes perillosos i aparells elèctrics i electrònics.
Només una aposta decidida per la prevenció i el reciclatge permetrà fixar un calendari d’abandonament de la incineració directa o en cimenteres en forma de CDR.
la ciutadania sinó sobre els productors, envasadors i distribuïdors, d’acord amb els principis
europeus.
Cal fer que els fabricants i distribuïdors apliquin criteris de la producció neta, la Directiva
d’ecodisseny i les pràctiques de prevenció, garantint que els productes posats al mercat evitin
el sobreempaquetatge i l’envàs d’un sol ús, i puguin ser reutilitzats, reparats i com a ultima
instància reciclats.