La reducció dels residus en el sector industrial requereix treballar en la prevenció i també promoure la reutilització. Solament així ens podem fixar objectius ambiciosos en aquest sentit.

REUTILITZAR és reduir la quantitat de residus que es generen a Catalunya i optimitzar recursos, és ser MÉS EFICIENTS com empreses i com a societat en general.

Donar o cedir materials o productes que l’empresa no necessita però que efectivament tenen la possibilitat de ser utilitzats per tercers no és habitual. Hi ha alguns aspectes que dificulten aquest tipus de transacció i no tot és fàcil d’encabir-ho en el actual procediment previst pels “subproductes”. Aquí teniu al¡guns exemples i propostes que han preparat diverses empreses per a tenir en compte.

• Lliurar materials o productes a tercers que no siguin transportistes o gestors autoritzats es considera un incompliment legal. Les empreses són reticents a fer aquests tipus de moviments de materials si no s’ofereixen suficients garanties.
• No hi ha un marc legal clar, ni una interpretació inequívoca per part de les autoritats de control en matèria de residus (prevenció/residus industrials) que garanteixi a l’empresa el poder transferir a tercers materials que es poden aprofitar sense incórrer en una no conformitat.
• Entitats ambientals i socials poden utilitzar aquests recursos per als seus projectes però no poden assumir una càrrega administrativa i burocràtica similar a la que actualment es requereix als transportistes/gestors de residus.
• Ja hi han experiències positives de cessió de materials d’empreses a entitats (per exemple les dutes a terme pel Banc de Recursos i el projecte Tàndem) i s’ha demostrat que hi ha suficients garanties de que el material cedit es gestiona correctament i s’aprofita.
• Aquest tipus d’intercanvi també es podria potenciar entre les empreses i així fer créixer de forma rellevant la quota de materials reutilitzats que avui acaben com a residus.
• Altres col·lectius també podrien aprofitar materials (escoles, entitats, col·lectius d’artistes i dissenyadors, etc.).
• El procés per afavorir l’intercanvi i la reutilització de materials hauria de ser àgil; si no és així, les empreses optaran per gestionar-ho com
  residus perquè és més senzill (ja tenen canals i procediments establerts en aquest sentit!). Per altra banda, també el potencial destinatari del material, si ha de fer front a molts obstacles veurà poc factible moure’s en aquesta direcció.
• La reutilització no pot estar condicionada al fet de que el material no hagi de rebre cap tipus de “tractament” o “condicionament” (Modificar unes caixes per fer caixes niu? Foradar un contenidor per crear un objecte amb un altre ús? Ampliar la memòria d’un ordinador? Polir una superfície d’un material? Etc.).

En conseqüència, és necessari trobar una solució a una situació actual que no satisfà a ningú i que genera molta incertesa que resulta en la generació de residus que podrien ser evitables.
Entenem que els principis que haurien de regir la solució serien:

Principi de maximització de la productivitat dels materials allargant- ne la seva vida amb l’estalvi energètic i de tractament de residus corresponent.

Reduir cost i quantitat de residus i generar el màxim d’activitat econòmica i ocupació de vital importància en els temps de crisi que vivim.

Ambdós principis en total consonància amb el full de ruta de la UE per a un ús eficient dels recursos i en la línia de l’esperit de residu zero.
Tanmateix, és essencial garantir una correcta gestió dels materials per part de les empreses i entitats implicades, per això és clau que el sistema sigui transparent, fàcilment consultable i que permeti una bona traçabilitat dels materials assegurant que aquesta alternativa no es faci servir com a eina per a una inadequada disposició final.

PROPOSEM

Definir conjuntament (administració, empreses i entitats) una guia o instrucció de prevenció de residus que permeti a totes les parts interessades activar un intercanvi/transacció de materials i productes que:

• optimitzi els recursos
• redueixi els residus
• sigui àgil
• ofereixi les necessàries garanties de correcta gestió per part de totes les parts implicades en la transacció
  prioritzi, en la mida que sigui possible, la proximitat en la cessió dels materials/productes
• permeti disposar d’eines de traçabilitat per poder tenir evidències de la cessió de materials/productes de cara a inspeccions per part de l’administració de control ambiental
• faci servir altres eines ja previstes en el marc dels sistemes de gestió ambiental de cara a la traçabilitat de la transacció no representi cap cost per a les parts interessades.