Els residus municipals són aquells que correspon gestionar als municipis, però, de fet, si ens ho mirem des de l’òptica de la prevenció, tothom pren decisions que tenen a veure amb la seva gestió: consumidors i empreses, ciutadans i municipis, administracions supra-municipals, universitats, entitats educatives, culturals i de recerca. Aquest abast institucional és, sintèticament, el que fa que els residus que gestionen els ajuntaments tinguin un interès especial per als objectius de “residu zero”.

La importància dels residus municipals per a l’Estratègia Catalana Residu Zero.

A Catalunya la quantitat de residus municipals ha anat augmentant en les darreres dècades:

– En quantitat, resultat de la creixent implantació de la cultura “d’un sol ús” i de l’obsolescència programada,

– En diversitat pel que fa a la composició d’elements i materials i

– En complexitat, quan del que es tracta és de trobar una sortida en la reutilització, la reparació, la recuperació material o en un tractament adequat sota requeriments mediambientals.

Els residus municipals ocupen un lloc estratègic per abordar, des de l’administració pública, una política activa en prevenció de la contaminació i l’estalvi de recursos. En el cicle de vida dels productes que esdevenen residus municipals, i en els fluxos econòmics que se’n deriven, hi intervenen la totalitat dels agents socials: els ciutadans, les administracions i les empreses que produeixen i distribueixen, directa o indirectament, productes de consum.

Els residus municipals esdevenen el resultat d’un flux de materials i energia que s’origina en l’ús de matèries primeres i que conflueix en la distribució i el consum de bens per part de les llars, les institucions i les empreses urbanes de serveis, els establiments comercials, etc. L’estratègia “Residu Zero” ens fa obrir l’enfocament i observar la gestió dels residus municipals des de la magnitud de tot aquest procés social compartit.

El cost de gestió dels residus municipals s’ha finançat tradicionalment a Catalunya amb les taxes municipals que paguen els ciutadans. L’augment de la quantitat de residus i les majors exigències ambientals i socials han fet que les taxes ja no siguin suficients i calgui fer front als majors costos amb els impostos i amb les aportacions de les administracions supra-locals . La participació de les empreses que posen el mercat els productes que esdevenen residus és insuficient. Cal reforçar aquesta incipient “nova economia” dels residus municipals que ha començat a assentar sectors productius dedicats a la recuperació i al tractament de materials procedents dels residus a fi de convertir-los en recursos.